dilluns, 1 d’octubre del 2007

La darrera revolució a internet

>L'usuari aferma el seu control d'una xarxa que abans governaven grans empreses
> La senzillesa tecnològica i els joves han donat motiu a una generació de 'súper usuaris'
> L'esclat de la bombolla digital dels 90 ha donat pas a la Web 2.0, un nou entorn tecnosocial controlat pels usuaris i que els experts qualifiquen de revolució

MAITE GUTIERREZ > lavanguardia.es
La xarxa ha deixat de ser un conjunt de pàgines web on els usuaris consulten informació i s'envien missatges entre si. Les persones han agafat les regnes del cavall digital i ho dirigeixen, sense rumb fix, per un camí que elles mateixes construeixen. És el que es denomina Web 2.0, un canvi de paradigma fruit del nou entorn tecnosocial, "la primera gran innovació que no ha estat planificada", en paraules d'Antonio Fumero, enginyer de telecomunicacions i expert en internet.
La Web 2.0 - terme inventat per l'editorial O´Reilly Media, i que a molts no els sembla rigorós, però que és el que s'ha imposat- posa nom a la transformació que es viu en la xarxa des de l'any 2004. Comencen a sorgir llavors, o a popularitzar-se, recursos i eines pensades perquè els usuaris muntin la seva pròpia pàgina, generin i comparteixin informació i col·laborin en línia. En definitiva, la persona adquireix protagonisme, participa de forma més activa i és la responsable del que es troba viatjant per les autopistes de la informació.

Els exemples més clars i més coneguts són Wikipedia. org - l'enciclopèdia on line col·laborativa-, Youtube. com - xarxa social per a compartir vídeos-, Flickr. com - versió fotogràfica de Youtube- o Meneame. net - on els usuaris voten els continguts que apareixen, els enalteixen o els critiquen.
El poder de les noves plataformes digitals és notable. Wikipedia se situa com la sisena pàgina web més visitada del món, segons dades de la consultora comScore; el món virtual Second Life té prop de nou milions d'usuaris registrats; la xarxa social Myspace va aconseguir superar el mig milió d'abonats en els menys de dos mesos que duu funcionant la seva versió espanyola i el nombre de blogs supera els 70 milions en tot el món.
"Metafòricament parlant, podríem il·lustrar la situació observant com, després de l'esclat de la bombolla.com de finals del segle passat, d'entre els cadàvers de multitud d'emprenedors, consultors i directius - que en el seu moment es van veure enlluernats per les possibilitats de la xarxa de xarxes- i recolzant-se en la infraestructura tècnica desplegada durant els anys de bonança, irromp una nova generació de súper usuaris", escriu Antonio Fumero en el llibre Web 2.0, editat per la fundació Orange.
L'aparició dels súper usuaris als quals es refereix Fumero té una doble explicació. D'una banda, la generació denominada per l'especialista en aprenentatge informàtic i escriptor Mark Prensky com a nadius digitals s'incorpora al món de la xarxa. Es tracta, tal com explica el psicòleg Jaume Almenara, d'una generació que neix sota un nou paradigma, el de la imatge i la societat de la informació.
Almenara sosté que, igual que va ocórrer amb la impremta en el segle XV, internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un paradigma social. "Les persones que neixen en aquest nou mitjà s'adapten millor a ell; en canvi, les que viuen la ruptura enmig de la seva existència tenen més problemes per a participar en el món digital", diu. Els joves són, per tant, el motor d'internautes. La simplificació de la tecnologia és l'altre trampolí de la Web 2.0 i de les persones que estan darrere d'ella. La participació activa d'internet estava abans reservada als investigadors i els usuaris avançats que, tal com escriu Fumero, "van configurar les primeres comunitats de programari lliure".
Però ara, amb infinitat de pàgines senzilles d'utilitzar i d'interfícies atractives i manejables, la xarxa s'ha democratitzat tant en l'accés com en la creació de continguts. La tecnologia que ha permès aquest pas es diu AJAX (Asynchronous Javascript And XML), una tècnica de desenvolupament web que permet modificar la informació d'una pàgina web sense haver de recarregar-la completament, agilitzant la interacció amb l'usuari, expliquen des d'Internality, companyia d'investigació digital.
En realitat, el AJAX no és nou del tot. Es tracta, més aviat, d' "una combinació creativa de tecnologies ben conegudes des de fa temps pels professionals especialitzats que permet agilitzar la interacció entre el navegador i el propi usuari", afirma Antonio Fumero. A més, "els sistemes de gestió de contingut constitueixen els fonaments essencials de les plataformes de prestació de serveis de publicació i col·laboració recolzats en blogs i wikis", afegeix. Darrera de la senzillesa d'una eina informàtica, s'amaguen sistemes tècnics complexos.
Lluny de ser un camí tancat, amb principi i fi, la Web 2.0 segueix evolucionant, i tant Fumero com Fernando Sáez Vacas - gurú de l'era digital a Espanya- ho consideren un procés emergent. El lloc on arribi dependrà de la voluntat dels usuaris. En aquest sentit, els dos autors defineixen la Web 2.0 com "la promesa d'una visió realitzada: la Xarxa - la Internet, amb majúscula o minúscula, que es confon popularment amb la pròpia Web- convertida en un espai social, amb cabuda per a tots els agents socials, capaç de donar suport a i formar part d'una veritable societat de la informació, la comunicació i/o el coneixement.
Amb minúscules perquè neix de la pròpia acció social en interacció amb un context tecnològic nou". Davant d'un moviment de súper usuaris que controlen internet, que decideixen de debò el que passa en el món digital, sorgeixen les veus que es pregunten si no voldran fer el mateix en el món físic, protagonitzant una altra revolució més enllà dels ordinadors: el pas del súper usuari al súper ciutadà.