Des de l'aula 102

Enunciat 2. Realització de dos banners

2008-10-27T08:03:00.001+01:00

Enunciat 2

Realització de dos banners publicitaris.

El primer banner té unes mides de 375x80 píxels i ha de publicitar un llibre. Us poso com opció el llibre El quart reich, de Francesc Miralles, del qual us adjunto una imatge amb la portada, una breu síntesi i l'enllaç a la pàgina de l'escriptor.

El segon banner té unes dimensions de 80x80 píxels i ha de publicitar el blog de la secció "Espai Internet" de TV3 sobre la xarxa i els seus continguts i tendències. Us adjunto també una breu explicació i l'enllaç al blog.

La data límit de lliurament dels banners és el dimarts 18 de novembre. Ho podeu fer adjuntant-los a un correu electrònic a marcel_blazquez@hotmail.com o bé a marcel.blazquez@urv.cat

El quart reich
Autor: Francesc Miralles

Leo Vidal, un periodista d’investigació americà, rep una important quantitat de mans d’un caçanazis jueu per tal que elabori un reportatge sobre una misteriosa organització d’extrema dreta. Després de seguir diverses pistes per Suïssa i Japó, Vidal descobreix indicis de que s’estan preparant diversos cops d’estat per tal d’instaurar un nou règim mundial, El Quart Reich. La troballa d’una fotografia inèdita sobre l’expedició de la policia nazi a l’abadia de Montserrat sembla contenir la clau de la trama

El 23 d’octubre de 1940, Heinrich Himmler va fer una visita enigmàtica a Montserrat, on el nazis especulaven que s’amagava el Sant Grial. Gairebé set dècades després, un periodista va descobrir que el cap de les SS no buscava el calze sagrat, sinó que va amagar l’arma secreta de Hitler en un lloc segellat de l’entorn de l’abadia.

Sota el pretexte de realitzar un estudi de les verges negres d’Europa, Leo Vidal estableix el seu quarter general en una cel·la de l‘abadia. Però l’assassinat en el museu local d’un especialista en art religiós demostra que algú està disposat a tot per tal que el secret de Montserrat continuï encara ocult. Una obscura i secreta Germandat internacional ha custodiat aquest tresor nazi, que ha de sortir a la llum pública el 20 d’abril de 2009, 120 anys després del naixement del Führer. Tot està a punt per fer emergir un nou regne, el quart Reich.

http://www.francescmiralles.com/

Espai internet de TV3

L'"Espai internet" l'elaboren els periodistes Jordi Aguilera i Antonio Novella, amb muntatge de Rubén García Perdomo.

Els webs més útils, els més curiosos, els blogs més interessants, el més nou a la xarxa i també el més divertit...

Són algunes de les propostes que anireu trobant en aquest blog, reflex de l'"Espai internet" que s'emet setmanalment al "Telenotícies cap de setmana" de cada diumenge al migdia. Aquest blog vol servir de corretja de transmissió entre aquells que el fem i el públic al qual s'adreça: els internautes.

Al blog, podreu trobar-hi els vídeos, els textos i els enllaços referents a totes les propostes que us hem fet des de la primera emissió, l'1 d'abril de 2007, i a totes les que farem a partir d'ara. A més, hi podreu afegir els vostres comentaris, crítiques i suggeriments.

http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php

L'eterna i inútil discussió. L'art i el disseny

2008-10-05T23:00:00.007+02:00

L'eterna i inútil discussió
Joan Costa

Per quina raó el disseny no és art? Per a respondre a aquesta pregunta res millor que confrontar amb els arguments que solen esgrimir-se en contrari.

—El disseny és art?
—No, estimada. Disseny és disseny.
—No em negaràs que l'art i el disseny tenen molt en comú....
—També tu i jo tenim molt en comú, però som diferents. El que tenim en comú pertany a l'espècie. Però el que defineix la nostra identitat com individus únics i irrepetibles no és el que tenim en comú, sinó just el que ens és propi psicològica i culturalment.
La teoria de la Forma ja ens va ensenyar que la percepció associa el que se sembla. Però quan vas més enllà de la percepció a la recerca d'un coneixement, i trobes una sola diferència, llavors segueix observant i descobriràs més i més diferències. Les úniques semblances entre art i disseny són purament formals. Però La Gioconda i la marca de Mercedes són una mica més que formes.
—Doncs no han de ser molt diferents, perquè hi ha artistes que fan disseny i dissenyadors que fan art.
—Un pot fer moltes coses distintes, pintar un quadre, dissenyar un cartell, cuinar i jugar als escacs. L'essencial de la teva pregunta no és la persona que fa la cosa, sinó la cosa que fa aquesta persona: art o disseny? O més exactament: el que interessa és la naturalesa d'aquestes coses.
—Tu diràs el que vulguis, però hi ha dissenys que tenen valors artístics innegables.
—L'artístic no és l'art. Leonardo, Van Gogh o Picasso no són artístics. L'adjectiu artístic està lligat a l'acte de la creació. Però estem parlant de substantius i amb majúscula: Art i Disseny. Desconfia de l'adjectiu artístic quan s'aplica a alguna cosa que no és art. Però desconfia també del disseny com adjectiu: mobles de disseny, roba de disseny, perruqueries de disseny o drogues de disseny.
—Llavors, si parlem d'art, hem de pensar en bellesa, en una certa poètica?...
—La bellesa o la poètica és el que sovint és la raó de l'obra d'art. La bellesa, o fins i tot la lletjor, és a l'art el que l'estètica és al disseny. Però una estètica funcional. El disseny no és art però viu d'ell perquè s'alimenta de les seves diferents estètiques. D'aquí vénen les confusions.
—Doncs jo comparo disseny amb Kandinsky, Klee i Mondrian.
—I per què no amb Rubens, El Greco o Grünewald?
—Doncs perquè no tenen res a veure.
—Com que no! No parlem d'art?
—Si però no de l'art clàssic.
—Llavors la teva pregunta està mal formulada o planteja un fals problema. En qualsevol cas, a quin art et refereixes? Si el que penses és si el disseny és art postimpresionista, o expressionista, o informalista, o surrealista, llavors la pregunta encara té menys sentit.
—Doncs anem a donar-li la volta. Bacon, el cubisme, una performance i una instal·lació són art?
—Si. Són expressions distintes de l'essencial.
—I què és l'essencial?
—L'essencial és que l'art es fa preguntes i el disseny soluciona problemes. El cubisme, l'abstracció no són experiments, són qüestionaments sobre la vida, el món, les nostres idees sobre tot això, la societat, els valors, la ment humana.
—Preguntes sobre la ment?
—Sí, sobre la naturalesa humana. Tu saps que la geometria, la matemàtica, l'espai i el temps no estan en l'entorn, sinó en la nostra manera de percebre'l i de concebre'l. Estan en el nostre cervell. L'art cubista projecta formes mentals en la representació pictòrica del món. I aquestes formes són geomètriques perquè surten de dintre, no estan fora. Els pintors divisionistes o puntillistes van tenir una intuïció genial sobre la naturalesa de la llum, de la visió i de la percepció del color. Quan Kandinsky, Klee o Mondrian tanquen els ulls a la realitat externa i miren cap a endins, el seu llenguatge plàstic és la forma pura (el signe absolut com deia Walter Benjamin), la geometria, el color pur, el signe gràfic, el punt, la línia. En la natura no hi ha línies ni contorns, però si estan en la naturalesa del signe, el dibuix i l'escriptura.
—Dir signe, dibuix i text és parlar de disseny.
—Parlo de grafisme, que no és el mateix. Grafisme és l'univers del gràfic, el que els grecs van cridar graphein quan van trobar, en la mà humana, l'arrel comuna del dibuix i d'allò escrit.
—Per això parlem d'art gràfic.
—És ben cert que hi ha art gràfic i també disseny gràfic. El primer és el dibuix i el gravat de les Belles Arts. El segon és la praxi que va néixer amb la impremta gutenberguiana, el dibuix dels tipus de lletra, la composició de la pàgina impresa (per cert, amb la proporció àurea o el nombre d'or, que definien l'arquitectura de la pàgina impresa, és a dir, una síntesi de la geometria i la matemàtica: coses mentals). Després va venir el cartell, que ja no està emparentat amb el dibuix sinó amb la pintura. Que no és el món de la línia sinó de la taca. Després vindria la Bauhaus en ple industrialisme, que va convertir la praxi artesana del disseny al rang de disciplina.
Art gràfic i disseny gràfic tenen en comú el graphein, és a dir, l'origen, que no és altre que la mà que traça? Però un segueix sent art i l'altre disseny.
—Seguint els teus raonaments sobre les diferències, també podríem afegir que el dissenyador treballa per a un client que li paga i jutja el seu treball.
—És així però només fins a cert punt, perquè també grans artistes eren pagats ja fora per donants, mecenes o cortesans. El que és essencial aquí no és que el dissenyador rebi diners pel seu treball, la qual cosa és just, sinó que qui li paga‚ imposa l'objectiu, la fi, la funció del que ha de fer i fins i tot el que ha d'aconseguir. No li dirà com ha de fer-ho (aquest és el camp de llibertat del dissenyador), sinó què ha de fer per a assolir l'objectiu del seu client.
—Ja, l'artista és lliure. Ningú li imposa un objectiu. Això enllaça amb el que deies sobre la funció del disseny, que és resoldre problemes.
—Així és. El disseny no té altra ideologia que l'eficàcia.
—Bé, però imagino que Goya volia ser eficaç...
—L'eficàcia és l'objectiu del pragmatisme, no de l'art. El dissenyador gràfic busca l'eficàcia en la solució d'un problema de comunicació, igual com el dissenyador industrial busca l'eficàcia en un problema de funcions.
—L'objecte industrial també comunica.
—Però la seva funció primera i essencial no és comunicar. I si és comunicar la funció primera i essencial del missatge gràfic. Un objecte no és un missatge. I si diem que un objecte com unes tisores o una sabata comuniquen és perquè tot el que és visible, tota forma, significa.
—Si el disseny és comunicació, l'art també és comunicació, de l'artista amb el públic.
—I parlar per telèfon també és comunicació. Però insisteixo. L'essencial no és que tot el que percebem comuniqui, cada cosa a la seva manera, sinó què és el que s'està comunicant. I sobretot, per a què. El dissenyador vol seduir-te perquè compris un producte, per a ficar una marca en el teu cap, perquè votis a un candidat o perquè no t'extraviïs pels laberints de monstruosos aeroports com el de Madrid Barajas. Aquestes són funcions del disseny. Que ben poc tenen a veure amb l'art. Perquè l'artista no es conforma al món sinó que se li oposa.
—No obstant això, els dissenyadors no han cessat de preguntar-se si el disseny és art, per què, llavors?
—Jo veig en aquesta fixació del dissenyador gràfic una part de nostàlgia històrica. L'artista mai es pregunta si això que està fent serà disseny. Tampoc els altres professionals del disseny quan dissenyen una cafetera, un tractor o un frigorífic es pregunten si per ventura estan fent art. Això tampoc l'hi plantegen Calvin Klein o Toni Miró. I veig aquí una altra senal, una miqueta freudiana, que revela la frustració de molts dissenyadors gràfics, que van començar somiant amb ser artistes i han acabat sent operadors. Però segueixen obstinats a ficar l'art en el seu treball com sigui, i parlen d'art final i de direcció d'art. Per esnobisme o per consolar-se?
—Paraules....
—En el món del disseny, que és un món de símbols, les paraules són fonamentals. La paraula disseny està molt connotada del disegno del Renaixement italià, que significa, com volia Vasari, el Dibuix, el pare de les nostres tres arts: Arquitectura, Escultura i Pintura.
Per contra, la paraula design és més precisa. Correspon clarament al industrialisme nascut a Anglaterra, a la cultura tècnica, que és la nostra ens agradi o no.
—Digues, quan neix l'art?
—En la prehistòria, amb el sentiment simbòlic del sapiens, que no sabia el que era art.
—I el disseny?
—En el Renaixement germano-italià. Neix com grafisme amb la impremta gutenberguiana, o sigui, a través d'un mitjà tècnic de producció. I es consagra com disseny amb la Bauhaus, en plena revolució industrial. El disseny (design) és fill de l'economia de producció.
—No sé si m'has convençut, però m'has donat molta matèria per a pensar.

Publicat a foroalfa.org

Farenheit 451

2008-09-30T13:56:00.002+02:00

François Truffaut ens parla en aquesta pel·lícula de l'autodestrucció de la cultura i de la imaginació per evitar el lliure pensament.

Enunciat 1. Creació d'un blog.

2008-09-28T22:33:00.007+02:00

Enunciat 1:

Construcció d'un blog personal descriptiu d'alguna temàtica que us interessi o de diferents activitats, tendències, que us semblin interessants.
També pot ser un "calaix de sastre" on hi presenteu un directori de coses que us han semblat interessants: un llibre, una pel·lícula, un viatge, un indret, una festa, un personatge....

El blog haurà de contenir, però, una entrada amb una reflexió pròpia sobre el següent enunciat: "tenen espais en comú l'art i el disseny multimèdia?". A la classe teòrica del dimarts d'aquesta setmana, 30 de setembre, farem una aproximació i veure'm diferents situacions que us poden donar informació sobre la pregunta.

A més d'aquesta entrada obligatòria també ha de tenir importància la capçalera del blog, que haureu dissenyat personalitzant-la i amb unes mides de 900x120 píxels. Podeu lliurar més d'una capçalera si n'heu fet vàries.

Data límit de lliurament: Dimarts dia 14 d'octubre.

Forma de lliurament: enviar un correu a marcel.blazquez@urv.cat i/o marcel_blazquez@hotmail.com amb l'enllaç al vostre blog.
Si voleu lliurar més d'una capçalera adjunteu-les com imatges .jpg al mateix correu.

Programa Disseny multimèdia I

2008-09-08T01:21:00.002+02:00

Disseny multimèdia I
Curs 2007/2008. Primer quadrimestre.
Crèdits: 4.5
Professor: Marcel Blàzquez Mañé
Adreça electrònica: marcel.blazquez@urv.cat

Objectius d’aprenentatge

L’objectiu d’aquesta assignatura és doble: d’una banda, que amb les classes teòriques l’estudiant entengui les característiques de la comunicació digital i les seves possibilitats com a canal de difusió de missatges propis de la comunicació de massa (publicitaris, periodístics, de ficció…); de l’altra, que adquireixi les destreses necessàries per concebre i produir un producte digital multimèdia senzill.

L’objectiu pràctic de l’assignatura és la producció individual d’un producte digital multimèdia (en aquest cas un lloc web). En una primera fase es redactarà un projecte i després es crearà el producte utilitzant el software adequat. Les sessions de pràctiques es dedicaran tant al desenvolupament d’aquest producte com a l’aprenentatge de les eines i els programes necessaris per realitzar-lo a través d’exercicis concrets.

Continguts bàsics generals

1. Característiques i exemples de la comunicació digital
2. Arquitectura de la informació
3. Usabilitat: la importància de l’usuari
4. Etapes en la creació d’un projecte multimèdia. L’equip de treball.
5. Eines per a la producció de continguts multimèdia
6. Els suports de la comunicació digital: diferències en la interfície i la usabilitat
7. Xarxes, servidors i sistemes de gestió de continguts.

Planificació de la part pràctica

La part pràctica de l’assignatura, i més important, és l’elaboració d’un lloc web propi que ha de ser consultable i avaluable pel professor. Aquest lloc web s’elaborarà al llarg del quadrimestre a mesura que es vagin presentant i assolint els objectius previstos en el disseny i estructuració d’un lloc web. De totes maneres, per a fer l’avaluació més objectiva es dividirà en diferents blocs el procés de construcció del lloc web:
Bloc 1. Planificar i decidir l’estructura del lloc web
Bloc 2. Elaboració i recollida de la informació que ha de contenir el web
Bloc 3. Disseny del lloc web
Bloc 4. Complementar el web amb possibles elements multimèdia
Bloc 5. Publicar el web a través de la transferència amb FTP

Avaluació

Una part pràctica que suposarà un 75% de la nota. Aquesta part consisteix en una avaluació continua on s’han de lliurar la totalitat de blocs d’exercicis realitzats i proposats a l’aula.

Una part teòrica que suposarà un 25% de la nota. Consistirà en un examen al voltant de les lectures proposades durant el quadrimestre.

Per aprovar l’assignatura s’haurà de demostrar suficiència tant en la part pràctica com en la teòrica. Si queda suspesa qualsevol part de l’assignatura es podrà recuperar en segona convocatòria. En el cas que s’hagi de recuperar tota la part pràctica caldrà l’autorització expressa del professor.

Objectius que ha d’assolir l’alumne

Després de superar l’assignatura l’alumne hauria de poder:
1. Analitzar un lloc web o una pàgina web i parlar-ne amb criteri
2. Descriure les diferents tipologies d’estructures de pàgines web
3. Dominar els elements i les característiques pròpies del disseny web
4. Assolir un nivell bàsic d’ús del programa Dreamweaver
5. Assolir un nivell inicial d’ús del programa Flash
6. Saber publicar el web a la xarxa a través de la transferència FTP
7. Conèixer el funcionament d’un gestor de continguts

Fonts d’informació

S’aniran facilitant lectures curtes sobre diferents temes relacionats amb iniciatives, debats i reflexions al voltant del món multimèdia. Aquestes lectures suposaran una part important per afrontar l’examen teòric.

Pel que fa a publicacions al voltant de la part pràctica es poden recomanar molts manuals que existeixen al voltant de la creació de llocs webs. Per exemple:

Lynch, Patrick J. i Horton, Sarah: Principios de diseño básicos para la creación de sitios web. Barcelona: Gustavo Gili.

Campbell, Marc: Diseño y construcción de sitios con Dreamweaver 8. Madrid: Anaya Multimedia.

També podeu trobar recursos per a la part pràctia a la xarxa:
,

Horaris i calendari

Grup A:
Dilluns de 9.00 a 11.00 h.
Grup B:
Dilluns de 13.00 a 15.00 h.
Grup C:
Dimarts de 11.00 a 13.00 h.
Grup D:
Dimarts de 13.00 a 15.00 h.
Hora teòrica:
Dimarts de 10.00 a 11.00 h.

Disseny multimèdia I | Tarragona, 8 de setembre de 2008

Quatre claus per a un bon disseny de pàgina web

2007-12-30T12:48:00.004+01:00

Publicat a ManresaPortal.com

1.- Detalls a tenir en compte en el disseny web
En arribar el moment en que una empresa decideix ser a Internet, per al disseny de la pàgina web pot confiar en el fill, l’amic o el parent de qui sigui, en aquell “noi que ho fa molt bé”..., o també pot planificar una presència que no degui tot el mèrit d’un possible èxit a la casualitat. És a dir, pot optar per escollir l'opció que més garanties ofereixi entre les moltes empreses dedicades al disseny web que es poden trobar.
La presència corporativa a la xarxa, pot resultar molt útil a una empresa, sempre i quan el disseny web es prepari buscant una efectivitat comercial. Per a aconseguir aquesta efectivitat, tant el disseny web com l’estructura de la pàgina i molts altres paràmetres, ha de respectar unes normes bàsiques i lògiques, que permetran a la pàgina no només ser atractiva a l’empresa, si no també als cercadors, que faran que les persones interessades en els productes i/o serveis que s’ofereixen, els trobin fàcilment.
Per aquests motius, cal assentar-se una estona i plantejar quines han de ser les característiques de la pàgina web, definir el disseny web més adequat, i també la finalitat, el grau d’implicació i la dedicació que es pot oferir a la pàgina web. Per a totes aquestes decisions, cal tenir en compte la disponibilitat, ja que és el que definirà finalment l’opció més adequada a cada cas.
Pot ser que l'objectiu del disseny web sigui únicament “complir” amb el que s'imposa com a una “obligació moderna”, la de simplement “ser” a la xarxa. Si la presència a internet només pretén “ser a internet” com a finalitat, i no com a mitjà per a aconseguir una promoció comercial més completa, qualsevol alternativa de disseny web pot resultar vàlida, i no és necessari invertir els diners que una empresa professional requerirà per a aquesta presència. Per aquest tipus de disseny web, el millor és optar per la solució més econòmica, ja que estalviaran diners per a aconseguir uns resultats igualment de nuls.

2.- Què és el disseny web?
Cal tenir en compte que difícilment algú que entri a recrear-se i gaudir del meravellós disseny web de la pàgina corporativa tindrà intenció de comprar els articles que s'hi ofereixen o bé contractar-ne els serveis, la característica principal dels usuaris que saben què estan buscant és la pressa per trobar-ho, i per tant el que més valoren del disseny web és la facilitat per a arribar a la informació desitjada.
El disseny web , s'ha d'entendre com un tot que no només es compon dels elements gràfics i colors de cada pàgina, si no també la mateixa organització en una pantalla, i més important encara, l' estructura de les pantalles de les pàgines web, i la facilitat de l'usuari per a accedir allà on vol anar . Existeixen molts punts a tenir en compte en el disseny web, els que mereixen una especial atenció son tres aspectes prioritaris.
La imatge gràfica. El més important, és que el disseny web agradi a l'empresa, que les pàgines web siguin atractives, agradables, que no cansin la vista, que els colors no es confonguin amb facilitat (especialment pensant en persones amb deficiències visuals), i també que els espais més interessants de cadascuna de les pantalles de la pàgina web destaquin davant de la resta de continguts.
Així s'aconsegueix facilitar la consulta a l'usuari i estalviar temps (les imatges de la pàgina web han d'estar optimitzades per Internet, de manera que a més d'oferir un disseny web atractiu es carregarà ràpid i permetrà una navegació còmoda i eficaç, fins i tot per a aquelles persones que tenen connexions amb prestacions limitades).
La distribució dels continguts a les pantalles, també és prioritària en el disseny web. La pàgina ha de mantenir un ordre lògic, i sempre que sigui possible, mantenir una mateixa estructura i ubicació dels menús i continguts. També resulta útil que els usuaris puguin consultar la ruta de pantalles des de la pantalla inicial fins la que es veu (inici – empresa – situació), de manera que sàpiguen com han arribat, i poder tornar. També és important per a un disseny web adequat que la pàgina compleixi els estàndards del W3C, garantint així l'accessibilitat a la pàgina web.
L'estructura dels apartats, és un altre element important del disseny web, ja que cal que sigui el màxim d'intuïtiva per als usuaris, i ha de garantir la facilitat per a arribar a totes i cadascuna de les pantalles de la pàgina web, aquest element és fonamental, no només per als usuaris, sinó també per aconseguir que la pàgina web tingui visites referides des de cercadors .

3.- Disseny web i disseny de publicitat
En dissenyar pàgines web , molt sovint no es té en compte un detall de màxima importància, i és que si bé el disseny gràfic d'un anunci és bàsic per al bon funcionament a la resta de mitjans, internet, a part de l'aspecte gràfic un bon disseny web necessita altres coses, entre elles, el disseny de pàgines web ha de ser optimitzat per a cercadors .
En posar un anunci en una revista, diari, ràdio o televisió, el públic objectiu és el que ja té el canal escollit, aquelles persones que llegeixin, vegin o bé escoltin el mitjà tindran accés al missatge publicitari sense cap més problema, l'únic que cal fer, és trobar la manera de que la publicitat ofereixi uns trets diferencials que li permetin destacar entre la resta dels anuncis, i mantenir-se així en la memòria del lector, oient o bé espectador.
Per internet, la situació és més similar a la impressió i el repartiment de fulletons per a fer una bustiada, no és suficient un bon disseny, també s'ha de fer arribar al públic , amb la diferència que amb un disseny web adequat , la distribució pot limitar-se a les persones que a cada moment necessiten allò que ofereix l'empresa , és a dir, sense molestar ni fer perdre el temps a ningú quan no està interessat en el que l'empresa ofereix.
Per a aconseguir aquest objectiu, una pàgina web necessita una promoció activa , i que no es limita a un disseny gràfic atractiu, ja que el mitjà és internet, i les eines que serveixen per buscar les pàgines (cercadors com google, yahoo, live...), les ordenen tenint en compte els seus continguts, el nivell d'importància d'aquell tema en una pàgina concreta comparativament a les altres pàgines, i també l'interès que genera el contingut en altres pàgines web... entre altres.
En dissenyar pàgines web amb domini propi, implica necessàriament que la pàgina web de l'empresa va “per lliure” , i per tant, els resultats seran mèrit exclusiu de la pàgina, i conseqüència de la seriositat amb que s'hagi dut a terme tant el disseny web com la promoció posterior.
Cal per tant, que a més del disseny web, també cal ocupar-se de fer que el públic tingui un accés més fàcil a la pàgina web. Aquesta necessitat, s'ha de tenir en compte des del primer moment de desenvolupament web, ja que la mateixa estructura de la pàgina té una gran importància en la facilitat amb que es podrà localitzar als cercadors en un futur.

4.- Disseny web amb garanties d'èxit
Oferir aquests resultats d’èxit en disseny web, és fruit d'un treball exhaustiu en l'estudi dels interessos dels usuaris d'internet, així com la utilització d'eines que permeten tenir en compte el màxim de maneres d'utilitzar els cercadors, arribant finalment a establir un procés de desenvolupament web que pràcticament assegura oferir suficients possibilitats en forma de combinacions de paraules com per a aparèixer en el màxim nombre possible de cerques relacionades amb el que realment interessa a l'empresa, i per tant aconseguir una gran quantitat de visites.

Exemple de descripció d'un projecte web

2007-10-26T01:05:00.002+02:00

Exemple de guió d’un projecte de lloc web
Tema del projecte: Web d’una escola de música
Alumne: Marcel Blàzquez
Correu: marcel_blazquez@hotmail.com

Text explicatiu del tema escollit

El projecte de web consisteix en l’elaboració del site web d’una escola de música on es pugui trobar la informació acadèmica i també la referent els processos propis d’administració, documentació o matriculació.

El web reflectirà la pròpia estructura organitzativa de l’escola que es basa en els diferents instruments que conformen les disciplines que s’hi ensenyen. A més hi haurà un espai al web destinat a informació sobre altres activitats com cursos, tallers, concerts, reunions on qui s’hi connecti podrà trobar informació relativa a tots aquests actes.

Acompanyant les diferents disciplines a part de l’explicació i objectius de l’ensenyament de l’instrument de que es tracti també es podrà consultar la totalitat del pla d’estudis o el currículum de la matèria.

L’escola està destinada bàsicament a alumnes de 4 a 11 anys, encara que també hi ha algunes matèries destinades a alumnes adults. El web, per tant, haurà de reflectir aquesta diversitat de públic potencial que s’hi connecti, és a dir, alumnes de curta edat, pares d’aquests alumnes i alumnes adults, així com també qualsevol que cerqui informació sobre les activitats de l’escola.

Storyboard del disseny de les pàgines web

Pàgina –índex–
L’escola de música. Enllaç amb una pàgina que serveixi de presentació de l’escola, amb una breu història, una declaració de principis i la situació dins la ciutat.
Ensenyaments. Enllaç amb la pàgina que doni la informació sobre els ensenyaments que ofereix l’escola.
Serveis administratius. Enllaç amb la pàgina que permetrà els tràmits amb secretaria o amb els òrgans administratius de l’escola. Possibilitat de descarregar impresos o omplir formularis i enviar-los.
Activitats. Enllaç amb una pàgina que funciona com un tauler d’anuncis d’actes realitzats per l’escola o d’interès per la comunitat de docents i alumnes d’aquesta
Adreça, telèfons i correu electrònic. En un sector de la pàgina índex apareixerà aquesta informació de contacte.

Pàgina –L’ESCOLA DE MÚSICA–
Història i presentació de l’escola. Text descriptiu de la història de l’escola i els objectius i principis pedagògics que ha de tenir l’escola.
Equip docent. Enllaç amb la pàgina on apareguin els noms de l’equip docent i els càrrecs directius de l’escola. Enllaç personal amb un correu electrònic de cada docent.

Pàgina –ENSENYAMENTS–
Piano. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Guitarra. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Violí. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Violoncel. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Percussió. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Flauta. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Clarinet. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Saxo. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.
Cant. Enllaç amb una pàgina amb la presentació d’aquesta disciplina i el seu pla d’estudis.

Pàgina –SERVEIS ADMINISTRATIUS–
Secretaria. Enllaç amb la pàgina que servirà per consultar informació relativa als processos administratius i des de la qual es podran baixar impresos o enviar formularia.
Calendari. Publicació del calendari del curs marcant les dates clau.

Pàgina –ACTIVITATS–
Actualitat. Text explicant les activitats més immediates, la seva data i el lloc de celebració en un espai principal de la pàgina.
Informacions. Índex de les activitats realitzades per l’escola amb un comentari de com es va desenvolupar i algun document gràfic de l’acte.

Estructura gràfica del site web

Enunciat del projecte de creació d'un lloc web

2007-10-26T00:43:00.006+02:00

FASE 1

GUIÓ DEL PROJECTE QUE ES VOL DENSENVOLUPAR
Descripció dels objectius que tindrà el lloc web de cadascú, especificant els continguts que s’utilitzaran en cada pàgina i l’arquitectura i jerarquia que tindrà el web que dissenyarem. També s’especificaran les imatges o il·lustracions necessàries per il·lustrar gràficament les diferents pàgines del lloc web.

Esquema:

1. Descripció general del nostre lloc web (text breu)

2. Continguts

a. Pàgina inicial

b. Pàgines secundàries (Pàgina secundària 1, Pàgina secundària 2....)

3. Arquitectura del lloc web (es pot descriure mitjançant un text, és a dir, indicant els diferents enllaços que tindrà cada pàgina o bé un gràfic)

Lliurament: dimarts 25 de novembre

FASE 2

DISSENY DE LES DIFERENTS PÀGINES DEL LLOC WEB

Plantejament de l’estructura i disseny dels diferents elements gràfics. Iniciem la part del disseny del lloc web elaborant un esquema de distribució de les diferents parts de cada pàgina web.

Després utilitzarem diferents recursos gràfics per dotar de major atractiu les diferents parts de la pàgina. Cal realitzar un disseny per cada part de la pàgina i després per cada pàgina diferent que trobem dins l’estructura.

Lliurament: dimarts 2 de desembre

FASE 3

CONSTRUCCIÓ DEL LLOC WEB

Aquesta és la darrera fase on utilitzant un programa d’elaboració web (Dreamweaver) crearem les diferents pàgines on hi traslladarem tots els elements gràfics realitzats, establirem l’arquitectura del lloc web i realitzarem els enllaços pertinents entre les diferents pàgines.

Data lliurament: A partir del 16 de desembre fins a la data de l'examen

Examen
Part teòrica sobre els texts penjats en aquest bloc i les classes teòriques
12 de gener, dilluns, de 10 a 12 h, aula a determinar.

Accessibilitat i usabilitat web (II)

2007-10-22T12:20:00.002+02:00

Què és la usabilitat?
Tècniques que ajuden als éssers humans a realitzar tasques en entorns gràfics d'ordinador.

Tres conceptes molt importants. Treballem per a éssers humans, que volen realitzar una tasca d'una forma senzilla i eficaç i en aquest cas particular, l'han de realitzar enfront d'un ordinador en un entorn gràfic, la web. La usabilitat ajuda que aquesta tasca es realitzi d'una forma senzilla analitzant el comportament humà, i els passos necessaris per a executar la tasca d'una forma eficaç. Potser soni una mica a treball industrial, però al fer referència al terme "tasca", estem fent referència a buscar un programa que volem veure en la tele, a veure informació sobre el meu equip de futbol favorit, a comprar un llibre sobre arts marcials.

Realment fa falta la usabilitat per a fer una web? Si. Sigui la teva web un portal o una pàgina personal, no oblidis que la gent que entra en la teva web és per que bàsicament busca una mica. Fer-ho senzill és decisió teva, però segur que entre tots podem fer d'internet un lloc millor on la gent no se sent perduda o extraviada o senzillament defraudada. Quines són les 8 regles d'or sobre la usabilitat?

1. A internet l'usuari és qui mana. Això vol dir que sense usuaris el teu lloc web mor, així que més et val que en tinguis cura i els donis el que et demanen, en cas contrari et quedaràs sol.

2. A internet la qualitat es basa en la rapidesa i la fiabilitat. A internet conta que el teu web sigui més ràpid que excessivament elaborat, fiable que modern, senzill que complex, directe.

3. Seguretat. Si en el món real de vegades ens costa fiar-nos del banc de la cantonada, imagina’t com se sent la gent a internet quan arriba al teu lloc web. Procura que tot funcioni com un rellotge perquè la gent pugui fiar-se del teu lloc web.

4. La confiança costa molt guanyar i es perd amb un mal enllaç. Això vol dir que tal com està la competència a internet, no pots perdre ni un sol visitant per tenir un enllaç mal fet. És millor sortir amb alguna cosa senzilla i anar-la complicant a poc a poc, que sortir amb tot i veure "que és el que passa". Versions 1.0 són bones mentre el lloc web estigui bé assentat i generi confiança. A poc a poc i amb el feddback dels usuaris, podràs anar complicant la pàgina. Però assegura abans d'arriscar.

5. Si vols fer una pàgina decent, simplifica, redueix, optimitza. La gent no s'aprendrà el teu site per molt que insisteixis, així que fes-lo senzill, reutilitza tots els elements que puguis, perquè d'aquesta manera els usuaris se sentin còmodes i no es perdin cada vegada que necessitin trobar una informació en el teu web.

6. Posa les conclusions al principi. L'usuari se sentirà més còmode si veu les metes al principi. D'aquesta forma no haurà de buscar el que necessita i perdrà menys temps a completar la seva tasca. Si completa la seva tasca en menys temps se sentirà còmode i potser es dediqui a explorar el teu site o potser el recomani a un amic.

7. No facis perdre el temps a la gent amb coses que no necessiten. Tingues cura amb el creuament de missatges, si ho fas almenys fes-ho amb cura. Procura que la selecció de missatges a creuar sigui conseqüent i no ho vulguis "vendre tot" en totes les pàgines.

8. Bons continguts. Escriure bé per a internet és tot un art. Però seguint les regles bàsiques de (1) posar les conclusions al principi i (2) escriure com un 25% del que posaries en un paper, es pot arribar molt lluny. Llegir en pantalla costa molt, per tant, en el cas de textos per a internet, redueix i simplifica tot el que puguis.

Analitzant els comportaments dels usuaris, la usabilitat ens brinda diferents tècniques, per a realitzar una tasca (de forma senzilla i eficaç en un entorn gràfic relacionat amb la web). Podem esmentar les principals tècniques de usabilitat:

· Autonomia, els usuaris han de tenir el control sobre el lloc web.

· L'usuari mana, seria semblant a la regla del client sempre té la raó.

· En la web qualitat és igual a rapidesa. (més de 20 segons el 80% dels visitants s'anirà sense veure la pàgina)

· Si el lloc no carrega de seguida, ha de posar-se una precàrrega, així l'usuari roman en el lloc.

· Han de funcionar tots els enllaços.

· El lloc ha de ser senzill, perquè els usuaris se sentin còmodes i no es perdin cada vegada que necessitin trobar una informació en la pàgina Web.

· Posar breus conclusions al principi ajuda a l'usuari a trobar el que busca en poc temps.

· Escriu els continguts resumits un 25% del que posaries en un paper (llegir en pantalla costa molt)

· No sobrecarregar d'informació als usuaris, han de realitzar-se recorreguts de lectura, quedant a la vista com és la informació principal i com la secundària.

· Els colors han d'utilitzar-se amb precaució per a no dificultar l'accés als usuaris daltònics (aprox. un 15% del total).

· Utilitzar interfícies conegudes, els llocs web han de requerir un mínim procés d'aprenentatge.

· Llegibilitat, el color dels textos ha de contrastar amb el del fons, i la grandària de font ha de ser suficientment gran.

En conclusió podríem dir que els usuaris han de ser capaços d'arribar als seus objectius amb un mínim esforç i uns resultats màxims.

Parlar d'Accessibilitat Web és parlar d'un accés universal a la Web, independentment del tipus de maquinari, programari, infrastructura de xarxa, idioma, cultura, localització geogràfica i capacitats dels usuaris. Per exemple una web deixa de ser accessible quan per a poder visualitzar-la correctament necessitem un pluguin especial o navegador.

Així doncs, la idea és fer el nostre lloc web accessible per a tots els usuaris independentment de les circumstàncies i els dispositius utilitzats a l'hora d'accedir a la informació. Una pàgina accessible ho serà tant per a una persona amb discapacitat, com per a qualsevol altra persona que es trobi sota circumstàncies externes que dificultin el seu accés a la informació.

Accessibilitat i usabilitat web (I)

2007-10-22T11:58:00.003+02:00

>Veurem les principals diferències entre aquests dos conceptes a manera d'entendre'ls i aplicar-los fàcilment.
>Sovint escoltem o llegim sobre la usabilitat i accessibilitat web, generalment es tendeix a pensar que són una mateixa cosa però la veritat és que són totalment diferents.

L'Accessibilitat, definida com la facilitat amb que les persones amb algun grau de discapacitat poden accedir als continguts d'un lloc web, és un tema que els dissenyadors i programadors per a web han de tenir en compte en els seus projectes. Això serà possible únicament a partir del reconeixement del dret d'accedir a continguts de les persones amb capacitats especials i del coneixement de les seves limitacions i particulars maneres d'accés a Internet. ç

Què és Accessibilitat?
Sovint (encara que no tant com voldríem) vam descobrir que la infraestructura de les grans ciutats canvia en el sentit d'afavorir l'accés i la mobilitat de persones amb algun grau de discapacitat física. Rampes allí on només hi havia escales, portes més àmplies i sanitaris especialment adaptats són només alguns exemples d'aquesta nova forma d'integrar als nostres semblants.

Aquest sa fenomen s'expressa també en la Web on els dissenyadors comencen a tenir en compte en els seus projectes els aspectes que faran els seus continguts accessibles a persones amb minusvalideses. Sorgeix així el concepte d'Accessibilitat, definida en termes generals com la facilitat amb que les persones amb minusvalideses poden interactuar amb els llocs Web.

Un lloc accessible és aquell on els elements de disseny com el color, la grandària de les fonts i la disposició dels elements no dificulten la comprensió del contingut del lloc.

Definició de minusvalideses

Les minusvalideses poden dividir-se en les següents categories:

· Deficiències visuals

· Deficiències auditives

· Deficiències motores

· Deficiències cognitives

Cadascuna d'aquestes categories inclou un conjunt propi d'estats. Per exemple, dintre de les deficiències visuals s'engloben problemes de visió baixa, daltonisme i ceguesa. Les eines i tècniques desenvolupades per a abordar aspectes relacionats amb invidents són molt diferents a les destinades a resoldre problemes de daltonisme.
Potser la categoria més diversa és la de les deficiències cognitives. En aquest grup s'inclouen les persones amb desordres psicològics, així com persones amb minusvalideses associades amb problemes d'aprenentatge i desenvolupament. Aquest tipus d'usuaris solen confiar en equips i aplicacions especials per a accedir al contingut Web. Aquestes eines, conegudes com tecnologies auxiliars, inclouen des de lectors de pantalla fins a pantalles tàctils i punters de cap. Un aspecte crucial del seu funcionament és el d'operar sobre continguts aptes per a ser llegits i processats de manera no convencional. És responsabilitat dels dissenyadors que això resulti possible.

Altres limitacions

A aquestes categories han d'agregar-se les minusvalideses temporals. Així mateix resulta important tenir present que a mesura que envellim creixen les possibilitats de veure'ns afectats per algun tipus de minusvalidesa. De fet, gairebé el 75% de la població de més de 80 anys sofreix algun tipus de deterioració en les seves capacitats.

Addicionalment, els llocs accessibles possibilitaran als usuaris de capacitats plenes el complet accés als continguts independentment de l'aplicació d'usuari que utilitzi (navegador estàndard, navegador de veu, navegador de text, telèfon mòbil, etc.) i de les limitacions de l'entorn en el qual operi (entorns sorollosos o silenciosos, habitacions infra o supra il·luminades, entorn de mans lliures, etc.).

Iniciativa d'Accessibilitat Web (Web Accessibility Initiative WAI): un camí

La Iniciativa d'Accessibilitat Web del World Wide Web Consortium representa un camí definitiu a l'hora d'encarar el desafiament de l'accessibilitat. En aquest sentit ha emès una recomanació denominada Pautes d'Accessibilitat del Contingut en la Web on s'explica com fer accessibles els continguts de la Web a persones amb discapacitat. El document conté un apèndix que estructura tots els punts que haurien de tenir-se en compte a l'hora de desenvolupar un lloc per a Web organitzats com punts de verificació per tema i prioritat, comprenent imatges, multimèdia, taules, marcs, formularis i scripts.

Cadascuna de les 14 directrius de les Pautes d'Accessibilitat té associat un nivell de prioritat:

· La Prioritat 1 engloba les accions que els dissenyadors "han de" adoptar perquè un lloc sigui accessible.

· La Prioritat 2 inclou les accions que els dissenyadors "haurien de" adoptar perquè un lloc sigui accessible.

· La Prioritat 3 representa les accions que els dissenyadors "poden" adoptar per a millorar l'accessibilitat d'un lloc.

Els punts de la Prioritat 1 estableixen la base dels estàndards d'accessibilitat de pràcticament tots els països on s'ha adoptat una política formal d'accessibilitat.

Les notícies de demà, avui: 5 estratègies per a sobreviure

2007-10-05T10:01:00.002+02:00

Per David S. Evans i Karen I. Webster / Revista Ideasonline

Són les 5:30 del matí, i el despertador el desperta d'un profund somni. Mentre obre els ulls, veu la llum vermella titil·lant en el seu Lector Diari de Notícies, que l’avisa que acaba de baixar les seves notícies del matí.
Mentre se serveix el cafè, ràpidament encén el lector i fulleja la primera plana que se sembla notablement a la versió impresa. Un article sobre un atac terrorista frustrat en un important aeroport internacional crida la seva atenció. Llegeix una mica més, descobreix que pot passar a veure un informe en viu, i llavors ràpidament clica a la xarxa de blogs de la BBC per a veure com està cobrint la notícia. Com que la seva filla probablement haurà de fer un informe per a l'escola la propera setmana, vostè guarda aquesta informació en el seu arxiu de favorits per a accedir a ella més tard.
En aquesta mateixa pàgina hi ha un avís d'un collaret de Marco Bicego que la seva esposa li ha suggerit que li agradaria rebre per al seu aniversari la setmana vinent. Ràpidament fa clic en l'enllaç i compra el collaret en un sol pas. I el que més atreu d'aquest nou periòdic digital mòbil és que el seu perfil es pot personalitzar diàriament – inclusivament hora a hora – accedint al lloc web mydailynewsreader.com i modificant les seves preferències. I a cost zero per a vostè: va obtenir el lector gratuïtament per ser antic client del periòdic imprès.
Futur o fal·làcia? Possiblement una mica d'ambdues coses. Però el que queda clar és que alguna cosa tan audaç i radical com això podria ser l'única forma de salvar al periòdic de córrer la mateixa sort que la màquina d'escriure.
No obstant això els informes positius de la World Association of Newspapers (WAN), no es pot negar que la indústria està lluitant per a poder respirar. Les estadístiques mundials que incorporen el creixement dels periòdics en països en desenvolupament emmascaren la realitat. Els ingressos per publicitat han declinat notòriament en la majoria dels grans mercats. En aquests mateixos mercats, la circulació paga també aquesta declinació, i la major part d'aquesta declinació s'ha produït en els dos últims anys. El personal de les sales de redacció pateix dràstiques retallades, contant-se entre les baixes més recents el 25% del personal de reporters del San Francisco Chronicle.
El negoci del periòdic s'està veient trastornat pel mateix fenomen que va devastar a punts altres negocis en els últims anys: Internet. Internet li ha donat al públic més jove un mitjà de comunicació més familiar amb el qual accedir a la informació. Ha assolit comprimir cicles de notícies de 24 hores a 24 segons. Amb els seus molts llocs de blogs i nínxols, Internet està desdibuixant els límits entre notícies i opinió. També ha fet créixer les files de reporters nous. Les notícies ara poden ser informades gairebé per qualsevol persona que tingui un telèfon amb càmera i una connexió a Internet.
Probablement els públics més joves li assignen tanta importància a la informació que obtenen de YouTube com a la que obtenen de CNN. Potser l'impacte més gran d'Internet hagi estat el profund canvi que ha imposat al model de negocis i les noves expectatives que ha creat entre els usuaris. Els periòdics són catalitzadors, que fan guanys ajuntant a diferents grups de clients sobre la mateixa plataforma més o menys al mateix temps i ajudant-los a interactuar. Fins a l'aparició d'Internet, els anunciants estaven disposats a pagar pel privilegi d'arribar als lectors de periòdics perquè els periòdics feien fàcil, convenient, i eficient el que els anunciants i els lectors creessin llaços entre si.
Els periòdics, com molts altres mitjans catalitzadors, han perfeccionat un model de negoci que ha aconseguit fer pujar a bord a milers de lectors, a través de preus baixos de subscripció o de venda a quioscs, i de contingut d'alta qualitat, amb la finalitat de que la comunitat d'anunciants col·loqui anuncis en aquests periòdics. El cost de producció en la seva major part és compensat pel preu pagat pels lectors. Els diners reals es fan a costa dels anunciants. Aquesta dinàmica – munts de lectors i anunciants volent arribar a ells – va ser essencial per a la forma que els periòdics han generat els seus guanys. Irònicament, això mateix s'ha tornat font de gran conflicte en el món del periòdic actual.

ENTRA INTERNET
Internet ha espatllat al lector tradicional del periòdic introduint la idea del contingut gratuït provinent d'una multitud de fonts. En part, això ha estat una estratègia deliberada destinada a construir una comunitat online que posteriorment pogués ser monetitzada. Obligats a mantenir-se a flot, els periòdics van construir els seus propis llocs a Internet i van tractar de seguir la mateixa estratègia catalitzadora que la que tenien fora d'Internet. Però hi havia dos problemes: els lectors online van demostrar ser només 10-15 per cent rendibles comparats amb els lectors del diari imprès, i els lectors del diari imprès i online van resultar ser dues comunitats distintes.
Encara que la suma d'ambdós públics – diari imprès i online – mai havia estat tan gran, només el 5 al 7 per cent de la gent que llegeix un periòdic de paper visita també el lloc web d'aquest periòdic. De cop i volta, els periòdics s'han trobat prestant serveis a dos grups distints de clients, amb una capacitat enormement reduïda per a captar guanys de qualsevol d'ambdós costats.

APRENENT D'UNS i ALTRES
La indústria del periòdic no és la primera que es troba a la mercè d'una tecnologia que ràpidament absorbeix al seu negoci. Alguns s'han vist gairebé morir i han pogut ressorgir. Prenguem, per exemple, la Western Union. Aquest negoci de 3 mil milions de dòlars, dedicat a la transferència de diners, es trobava a la vora de la desaparició a la dècada dels vuitanta, després de gairebé 130 anys d'activitat. Western Union va nèixer el 1851 com a companyia de telègrafs i va arribar a ser un gran gegant en l'última part del segle XIX. El 1929, s'enviaven cada any més de 200 milions de telegrames. Però per a 1994, s'enviaven a tot el món menys de 20.000 telegrames. Va ser llavors que va prendre l'única decisió que li quedava per a poder sobreviure: apalancar el seu actiu principal – la xarxa mundial de telègrafs – convertint-la en una plataforma per a la transferència de diners de persona a persona. Va Resultar ser un cop brillant. Avui dia, la seva xarxa de 270.000 representants en 200 països, i els seus familiars símbols grocs i negres li han posat al comandament d'un mercat de 230 milions de dòlars que representen les transferències de diners, en les operacions particulars entre la població no bancarizada. Tenen un client fidel que els segueix, una xarxa pròpia que han amortitzat a través dels seus molts anys en el negoci, i una base de costos que constitueïx una formidable barrera per a l'ingrés d'aquells amb una tecnologia més moderna i, aparentment, millors formes de fer negocis.
La indústria de la màquina d'escriure és una història molt diferent. Les màquines d'escriure, ara per ara, han desaparegut, després de no poder fer una transició reeixida del producte o del model de negocis a la llum del canvi tecnològic. Des de finals del segle XIX i durant gran part del segle XX, les màquines d'escriure van ser un element bàsic de les oficines. La indústria es destacava per la innovació, per dissenyar i millorar les màquines amb molta freqüència. Quan es van introduir per primera vegada les computadores personals, en els anys 80, els grans fabricants de màquines d'escriure van plantar cara a l'amenaça fabricant màquines d'escriure elèctriques portàtils i màquines processadores de paraules (bàsicament màquines d'escriure amb petits discos rígids) que es venien en punts de venda de molt menor preu. Però a mesura que els preus dels PC queien en picat i els programes de processament de paraules es van fer més populars, les vendes de les màquines d'escriure van quedar virtualment parades. Avui, la indústria ha perdut el 95 per cent del seu valor.
Les bicicletes Schwinn van acabar a mig camí. A finals del segle XIX i principis del segle XX, les bicicletes eren un mitjà bàsic de transport, i Schwinn era considerat el líder de la indústria. A fins del segle passat, Schwinn tenia 30 fàbriques i arribava a vendre un milió de bicicletes a l'any. Com era d'esperar, el seu negoci va començar a trontollar quan van aparèixer les bicicletes a motor i els automòbils, a principis dels anys 20, però la companyia ràpidament va canviar d'objectiu i es va dirigir a un nínxol de mercat més orientat a la recreació. En determinat moment, Schwinn va començar a posar marques en les seves bicicletes per a ser venudes en galeries comercials, una iniciativa que aviat es va abandonar després que les baixes vendes i els marges fixos van reforçar el valor del nom de la seva marca. La seva demora a llançar una línia de bicicletes tot terreny, va dur a Schwinn a la fallida a principis dels noranta, i després novament a finals dels noranta, després d'una sèrie d'errors de gestió. Avui Schwinn és propietat de Pacific Bicycle i ven una àmplia varietat de bicicletes a través de boques de venda minorista massiva. Schwinn manté la seva reputació com a fabricant d'algunes de les bicicletes més conegudes i més estimades de tots els temps.
Però, igual que altres fabricants de bicicletes, Schwinn va haver d'ajustar-se al fet que els automòbils van passar a ser la màquina de transport principal dels consumidors.

EL GRAN CONTENDENT
La indústria del periòdic usa el contingut com a carnada per atreure lectors, però Internet ha reduït enormement el valor d'aquest contingut. L'oferta de contingut ha esclatat i, a diferència dels periòdics, l'oferta es renova cada nanosegon en lloc de cada dia. Els motors de recerca tornen molt més fàcil per als consumidors trobar el contingut que els interessa. El més decisiu és que Internet ha trobat la seva més important aplicació: dirigir publicitat a consumidors que estan buscant resultats de recerques o altres pàgines de la Web.
Si un volgués assenyalar un sol culpable, llavors no hi ha com Google. Google va perfeccionar una forma de fer publicitat en la qual els anunciants solament paguen quan la gent fa clic en el seu avís. Els periòdics encara estan tractant de convèncer als anunciants que paguin per l'espai publicitari sense si més no poder prometre que algú llegirà l’anunci.

CINC ESCENARIS PER A SOBREVIURE
Hi ha moltes solucions de la indústria que s'estan intercanviant, avui. A moltes solucions sembla faltar-los-hi una comprensió elemental del model de negocis del periòdic, de les seves fonts de guanys, i una apreciació del valor del seu actiu central: les notícies. Aquestes són algunes idees que poden, simplement, ajudar a treure als periòdics de la teràpia intensiva.

1. Casi's amb un multimillonari. Antigament, eren els periòdics els que creaven multimilionaris; ara semblen ser un accessori favorit o obligatori dels multimilionaris. Brian Tierney, el pope de les relacions públiques de Filadèlfia, va encapçalar una coalició d'inversors que va pagar més de 560 milions de dòlars pel Philadelphia Inquirer, al maig del 2006. Sam Zell va ser notícia, a principis del 2007 quan va dissenyar l'adquisició del venerable Chicago Tribune
per 8.200 milions de dòlars. Un consorci de líders d'empreses, encapçalat per l’ex CEO de General Electric, Jack Welch, va tractar de comprar el Boston Globe el 2006, i una multitud de magnats des de David Geffen a Eli Broad han tractat infructuosament de guanyar el control de la New York Times Company. Rupert Murdoch va ser notícia del diari, al maig del 2007, quan va haver de llençar el guant pel Dow Jones i el Wall Street Journal.
Pot ser que la millor estratègia per als periòdics sigui convertir-se en el trofeu d'alguna persona realment rica. Però, com li podrà dir qualsevol figureta de l'alta societat de Nova York o alguna noia de la Calli Sloan que ha recorregut aquest camí, cal pagar un preu. Si la seva és una propietat atractiva i pot alimentar l'ego d'un milionari, potser aquest sigui el camí per a vostè. Però prepari's per als temps dolents. Per descomptat, aquesta estratègia només és viable per a les propietats més sexies.

2. Tregui tot el profit possible del seu actiu. El negoci de la màquina d'escriure mai va poder fer la transició a un món dotat de tecnologia. Llavors va treure tot el profit que va poder del negoci mentre va poder, expandint les seves vendes i el negoci de serveis i trobant nous mercats en àrees rurals de tot el món. Per a algunes companyies de periòdics, l'estratègia més prudent pot ser preparar la seva sortida o treballar per a un aterratge suau cap a un valor
molt menor. Aprofiti la marca i l'actiu de les seves notícies avui i plantegi's la vida com un participant molt més petit.

3. Desenvolupi el seu Producte Central i usi un Nínxol. Schwinn va reconèixer que tenia un alt valor el nom de la seva marca i la seva reputació de qualitat i fiabilitat. També va advertir que vendre a través de canals de tercers, que la gent coneixia i usava, era molt més eficient que tenir locals propis o inclusivament que invertir i vendre a través d'intermediaris independents dels
quals ningú havia escoltat parlar. Pot ser que una estratègia viable per als periòdics sigui abandonar el seu model de negoci catalitzador a favor d'un que simplement posicioni als periòdics com a fabricants de contingut propi venut a recopiladors de notícies i altres canals de tercers. Per als periòdics, això seria navegar entre diverses aigües però és una cosa que podria permetre'ls concentrar-se en el que fan millor (produir molt bon contingut) i deixar l'envàs i
la distribució a altres canals que ja tenen qui els miri. Els periòdics valdrien molt menys del que valen avui, però almenys podrien sobreviure.

4. Parin les Rotatives. Els lectors d'avui semblen contents de canviar l'experiència física, tàctil d'un periòdic, per una cosa més convenient, fàcilment ubicable, i digerible en forma de mossos durant tot el dia.
La majoria dels periòdics ara viuen en un món físic i en un món online. No és difícil imaginar, no obstant això, que en una dècada o fins i tot menys, el paisatge canviarà a mesura que dispositius com els telèfons mòbils i les petites laptops aconsegueixin fer que llegir un periòdic online sigui menys difícil, i tornin menys radical que ara la idea d'una edició totalment online del periòdic.
Heus aquí un cas. El PostOch Inrikes Tidnigar, de Suècia, el periòdic més antic del món, recentment va abandonar la seva versió impresa per una totalment online. Per a alguns periòdics que oferixen el seu contingut a nínxols, o que alimenten un mercat local petit, la solució podria ser una experiència totalment online.

5. Canviï el Factor Forma. L'escenari descrit al començament pot no ser tan desgavellat com sembla. El De Tijd, de Bèlgica va ser ell mateix la notícia quan pilotejar un periòdic digital mòbil. Uns 200 subjectes van rebre per a provar uns aparells lectors gratuïts que els enviaven les seves notícies diàries a través d'un dispositiu d'alta tecnologia que usava tinta electrònica per a presentar el contingut. El contingut era interactiu però solament fins a cert punt. El projecte
pilot es va abandonar, no perquè a la gent no li agradés el producte, sinó perquè per les falles dels aparells va ser difícil per a ells experimentar correctament aquest nou mitjà.
Els impulsos innovadors com aquest estan atraient als anunciants. El factor forma del periòdic tal com existeix avui és una eina molt ineficient per als anunciants. Aquest mitjà de transmissió més o menys bidimensional, torna gairebé impossible per als anunciants – la gent que genera els guanys del periòdic – saber realment si han arribat o no a un potencial comprador. Els periòdics digitals mòbils ofereixen a ambdós, tant productors com anunciants, un espai infinit per a produir notícies i difondre avisos – i eventualment constitueixen un far d'esperança si la indústria del periòdic decideix preservar el seu model de negoci catalitzador.
A mesura que el wi-fi es va expandint en les grans ciutats de tot el món, sembla totalment possible que algú com Google o Microsoft pugui produir lectors i lliurar-los gratuïtament a fi de captar el canal de facto de distribució de notícies i els guanys publicitaris que comporta el mateix. És una bona idea i molt factible tècnicament. La pregunta és si això serà objecte d'innovació per al periòdic o per a algun altre que innovarà a costa del periòdic.

UNA MIDA NO ÉS PER A TOT EL MÓN
Les recomanacions d'un molt important estudi suggereixen que els periòdics fan malament en retallar la circulació i després expandir la seva cartera d'actius per a servir com recurs d'informació a una comunitat menor, més localitzada. És difícil imaginar que aquesta acció implementada en forma massiva salvi a la indústria. En algun moment, la majoria dels diaris petits es veuran devorats pels més grans. La més gran fragmentació de la indústria en milions de propietats la base dels quals és la comunitat només aconseguirà rebaixar els preus de la publicitat demorant, però no evitant, la seva fugida a les empreses més grans on estan els seus clients.
La majoria dels periòdics haurà de trobar una estratègia que els permeti reposicionar-se i reagrupar-se a la llum d'aquesta nova realitat. Això pot significar haver de fer produir als actius en els pròxims anys, o pujar els preus als lectors i anunciants que més els valorin. En aquest escenari, els periòdics han de reconèixer que si bé això els conduirà a guanys en el curt termini, no impedirà la seva mort a llarg termini. Uns pocs amb sort poden arribar a casar-se feliçment per un temps amb un ancià milionari. Alguns podrien ser salvats per una nova tecnologia per a la difusió de notícies i publicitat.
La nostra sensació és que el futur s’assemblarà molt més a l'escenari que presentem al principi. Els factors de forma del periòdic sempre han evolucionat amb els anys. Han fet reeixidament la transició passant de ser el bastió de rics i il·lustrats a principis del segle XIX, a ser un mitjà massiu i econòmic que reviu les notícies i la informació a través de noves tècniques d'impressió, fotos i publicitat. No és molt imaginar periòdics digitals mòbils en un món en el qual la majoria dels dispositius alimentats amb continguts estan connectats a Internet.
En lloc d'encarregar nous estudis per a desenvolupar plans “si de cas…”, seria molt més intel·ligent per part de la indústria el finançar un nou emprenament per a crear la forma del periòdic del futur abans que algú li guanyi la mà.

La darrera revolució a internet

2007-10-01T12:32:00.000+02:00

>L'usuari aferma el seu control d'una xarxa que abans governaven grans empreses
> La senzillesa tecnològica i els joves han donat motiu a una generació de 'súper usuaris'
> L'esclat de la bombolla digital dels 90 ha donat pas a la Web 2.0, un nou entorn tecnosocial controlat pels usuaris i que els experts qualifiquen de revolució

MAITE GUTIERREZ > lavanguardia.es
La xarxa ha deixat de ser un conjunt de pàgines web on els usuaris consulten informació i s'envien missatges entre si. Les persones han agafat les regnes del cavall digital i ho dirigeixen, sense rumb fix, per un camí que elles mateixes construeixen. És el que es denomina Web 2.0, un canvi de paradigma fruit del nou entorn tecnosocial, "la primera gran innovació que no ha estat planificada", en paraules d'Antonio Fumero, enginyer de telecomunicacions i expert en internet.
La Web 2.0 - terme inventat per l'editorial O´Reilly Media, i que a molts no els sembla rigorós, però que és el que s'ha imposat- posa nom a la transformació que es viu en la xarxa des de l'any 2004. Comencen a sorgir llavors, o a popularitzar-se, recursos i eines pensades perquè els usuaris muntin la seva pròpia pàgina, generin i comparteixin informació i col·laborin en línia. En definitiva, la persona adquireix protagonisme, participa de forma més activa i és la responsable del que es troba viatjant per les autopistes de la informació.
Els exemples més clars i més coneguts són Wikipedia. org - l'enciclopèdia on line col·laborativa-, Youtube. com - xarxa social per a compartir vídeos-, Flickr. com - versió fotogràfica de Youtube- o Meneame. net - on els usuaris voten els continguts que apareixen, els enalteixen o els critiquen.
El poder de les noves plataformes digitals és notable. Wikipedia se situa com la sisena pàgina web més visitada del món, segons dades de la consultora comScore; el món virtual Second Life té prop de nou milions d'usuaris registrats; la xarxa social Myspace va aconseguir superar el mig milió d'abonats en els menys de dos mesos que duu funcionant la seva versió espanyola i el nombre de blogs supera els 70 milions en tot el món.
"Metafòricament parlant, podríem il·lustrar la situació observant com, després de l'esclat de la bombolla.com de finals del segle passat, d'entre els cadàvers de multitud d'emprenedors, consultors i directius - que en el seu moment es van veure enlluernats per les possibilitats de la xarxa de xarxes- i recolzant-se en la infraestructura tècnica desplegada durant els anys de bonança, irromp una nova generació de súper usuaris", escriu Antonio Fumero en el llibre Web 2.0, editat per la fundació Orange.
L'aparició dels súper usuaris als quals es refereix Fumero té una doble explicació. D'una banda, la generació denominada per l'especialista en aprenentatge informàtic i escriptor Mark Prensky com a nadius digitals s'incorpora al món de la xarxa. Es tracta, tal com explica el psicòleg Jaume Almenara, d'una generació que neix sota un nou paradigma, el de la imatge i la societat de la informació.
Almenara sosté que, igual que va ocórrer amb la impremta en el segle XV, internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un paradigma social. "Les persones que neixen en aquest nou mitjà s'adapten millor a ell; en canvi, les que viuen la ruptura enmig de la seva existència tenen més problemes per a participar en el món digital", diu. Els joves són, per tant, el motor d'internautes. La simplificació de la tecnologia és l'altre trampolí de la Web 2.0 i de les persones que estan darrere d'ella. La participació activa d'internet estava abans reservada als investigadors i els usuaris avançats que, tal com escriu Fumero, "van configurar les primeres comunitats de programari lliure".
Però ara, amb infinitat de pàgines senzilles d'utilitzar i d'interfícies atractives i manejables, la xarxa s'ha democratitzat tant en l'accés com en la creació de continguts. La tecnologia que ha permès aquest pas es diu AJAX (Asynchronous Javascript And XML), una tècnica de desenvolupament web que permet modificar la informació d'una pàgina web sense haver de recarregar-la completament, agilitzant la interacció amb l'usuari, expliquen des d'Internality, companyia d'investigació digital.
En realitat, el AJAX no és nou del tot. Es tracta, més aviat, d' "una combinació creativa de tecnologies ben conegudes des de fa temps pels professionals especialitzats que permet agilitzar la interacció entre el navegador i el propi usuari", afirma Antonio Fumero. A més, "els sistemes de gestió de contingut constitueixen els fonaments essencials de les plataformes de prestació de serveis de publicació i col·laboració recolzats en blogs i wikis", afegeix. Darrera de la senzillesa d'una eina informàtica, s'amaguen sistemes tècnics complexos.
Lluny de ser un camí tancat, amb principi i fi, la Web 2.0 segueix evolucionant, i tant Fumero com Fernando Sáez Vacas - gurú de l'era digital a Espanya- ho consideren un procés emergent. El lloc on arribi dependrà de la voluntat dels usuaris. En aquest sentit, els dos autors defineixen la Web 2.0 com "la promesa d'una visió realitzada: la Xarxa - la Internet, amb majúscula o minúscula, que es confon popularment amb la pròpia Web- convertida en un espai social, amb cabuda per a tots els agents socials, capaç de donar suport a i formar part d'una veritable societat de la informació, la comunicació i/o el coneixement.
Amb minúscules perquè neix de la pròpia acció social en interacció amb un context tecnològic nou". Davant d'un moviment de súper usuaris que controlen internet, que decideixen de debò el que passa en el món digital, sorgeixen les veus que es pregunten si no voldran fer el mateix en el món físic, protagonitzant una altra revolució més enllà dels ordinadors: el pas del súper usuari al súper ciutadà.